porque no haces lo que te apasiona

Per què nos fas el que t’apassiona? Quins són els motius pels quals no flueixes amb el que fas?

Vols saber-ne la resposta?

Idò perquè estàs desconnectat de tu mateix/a.  De les teves emocions i del teu cos. Ets massa mental, tot ho passes pel filtre de la raó. I des dels pensaments no connectes mai amb allò que realment vols. L’Ego et domina.

Vius tant en el mode de “pilot automàtic”, que has oblidat allò què et fa fluir, quin és el teu talent,  i no et dones permís per connectar amb la teva brúixola interna, on rauen els teus valors, el teu ésser creatiu i autèntic.

Probablement, associes allò que t’apassiona amb el dolor. Inconscientment ho rebutges, perquè durant la teva infància o adolescència aprengueres que allò que t’agradava no era bo, digne o gens susceptible d’esser convertit en una professió.

Potser fou en forma d’algun mandat que t’inculcaren els teus pares o els mentors que has tingut a la vida. O potser alguna escena dolorosa que presenciares.  El cas és que, per ser acceptat i estimat pel teu sistema, renunciares a ser tu mateix/a.

I tens oblidat el teu nin interior.

I ara et saboteges. Cerques contínuament excuses per no fer el que t’apassiona. Perquè no fer-ho et manté en el plaer i en la seguretat.

Tingues en compte que:

“Tot els teus hàbits de comportament es forgen de la decisió conscient o inconscient d’anar al plaer o fugir del dolor”

Vius en un conflicte intern: una part de vol perseguir els teus somnis. L’altra et boicoteja, t’impedeix avançar.

Vius en el mode “jo he de…” i t’oblides del “jo vull” i del “jo necessit.

No estàs fent el que t’apassiona perquè, d’alguna manera, no t’hi sents mereixedor/a. Necessites, o necessitares en el seu moment, el reconeixement dels teus referents, que componen la teva xarxa familiar i professional.

Potser necessites veure la vida des d’una altra perspectiva.

O potser és que ni tan sols saps el què t’agrada, o t’apassiona.

No avances cap allò que t’apassiona perquè la manera que tens de relacionar-te amb tu mateix/a, i amb els altres, et limita. Et desborda. Et bloqueja.

No fas el que t’apassiona perquè la por et paralitza, és superior a la il·lusió per encarar nous projectes.

No et responsabilitzes de la teva vida. De les teves emocions, comportaments i  pensaments. Perquè tothom té la culpa, menys tu, del que t’està passant.

Et manca visió de futur. Et falta concretar i passar a l’acció. Convertir somnis, idees, intuïcions en objectius i projectes reals, realistes i assolibles.

No fas el que t’apassiona perquè creus que és impossible fer-ho. Almenys per tu.

Perquè et falta confiança en tu mateix/a. Probablement perquè molt poques persones confiaren en tu.

Perquè t’obsessiones amb el futur i, mentrestant, t’estàs perdent la vida aquí i ara.

I no et re-inventes, no crees la vida que desitges, sobretot, perquè no et deixes acompanyar.

Amb amor i gratitud,

Pere

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *