Reconeixement.  Què és en realitat? Per què és tan important i a la vegada tan absent en les relacions personals i professionals?

Sabies que el reconeixement, juntament amb l’escolta activa, és un dels pilars bàsics per a qualsevol relació personal i professional sana i sòlida?

Un dels bloquejos emocionals més habituals i dolorosos, que solem treballar en les sessions de Coaching Relacional, que impedeixen a les persones perseguir els seus somnis i objectius, ja sia a nivell laboral com professional, és el provocat pel fet de que, en un determinat moment, no han obtingut el reconeixement que necessitaven per algun membre de la seva família o xarxa professional, i per tant, no es senten mereixedors de l’objectiu que volen assolir.

Un “estic molt orgullós de tu”,  un “has fet una feina excel·lent”,  o simplement l’acte simbòlic de que un líder empresarial col·loqui la taula del despatx a la vista dels seus subordinats o col·laboradors, són paraules i gestos que fan miracles a l’hora de sanar i d’enfortir les relacions amb els altres.

Diu el prestigiós Coach Joan Quintana:

“Reconèixer és, en realitat, declarar i fer sentir a l’altra valuós, visible, mereixedor de la seva existència. És fer saber a l’altre com n’és d’important i que se’l té en compte. És dir-li què fa bé i també què ha de millorar. Reconèixer és també establir límits. I no és només mirar i veure l’altre, és sobretot dir-li-ho i manifestar-li-ho amb actes,  gestos explícits i concrets”.

Som éssers relacionals i el reconeixement és una necessitat bàsica que totes les persones tenim, en qualsevol àmbit de la nostra vida.  Si aquesta necessitat no ens és satisfeta d’alguna manera, emmalaltim o trencam les nostres relacions.

Per exemple, a les famílies, els nins o nines experimenten la tristesa si es senten “invisibles” per part del seu pare o la seva mare.

En un sistema, ja sia en una família, una empresa, una  organització, o un equip de feina, les persones o els professionals senten desmotivació, frustració, tristesa i ràbia, si d’alguna manera o en un moment determinat no reben o no han rebut el reconeixement explícit d’altres companys o superiors.

Tingues en compte que:

“No hi pot haver mai cap relació poderosa, sana, sòlida, ni estable si no es manifesta un reconeixement constant i explícit, en el conjunt del sistema i entre les parts que el componen”.

Així que ja ho saps. Sempre que hagis abordar una negociació, una conversa pendent per reparar una relació, o per establir nous vincles, escolta a l’altre de manera activa i fes-li un reconeixement. Veuràs com de fort i poderós esdevindrà aquest lligam.

I tu? Et convid a reflexionar-hi:

Com es fa present el reconeixement en les teves relacions? Quin reconeixement del teu pare, la teva mare, de la teva parella o del teu cap t’hauria agradar rebre i no vas tenir? Com sols reconèixer les persones que t’envolten?

Estaré encantat de que comparteixis amb mi les teves impressions.

Amb amor i gratitud,

Pere