Foto: www.artpastel.net

Foto: www.artpastel.net

Autoestima. Què és en realitat? Quin és el gran secret per viure-hi plenament?

Si notes que la teva autoestima és més aviat baixa, segueix llegint perquè aquest article et pot interessar.

Segurament t’haurà cridat l’atenció la pregunta sobre l’aire amb què omples la teva vida. M’equivoc?

Sempre que amb els meus clients treballam l’autoestima, els hi faig un dibuix i els hi explic la metàfora del ninot inflable1. T’agradaria conèixer-la?

Som-hi!

Imagina’t un ninot inflable de làtex. Com els que trobam als festivals, concerts  o a la Fórmula 1, per exemple.

Aquest ninot, per agafar forma, és  inflat per un  gran ventilador que l’alimenta d’aire per la base i que va sortint a poc a poc per unes vàlvules d’escapament repartides per tot el cos, que van formant plegaments, donant-li així l’efecte de ninot en moviment.

Imagina’t ara que el ninot ets tu, i l’aire representa la teva autoestima.

El nin petit que posa en marxa el ventilador representa la teva part més infantil, que engloba  les il·lusions, la innocència, els somnis i les ganes de jugar.

El botó que regula la velocitat del ventilador representa el teu auto-respecte i l’endoll simbolitza el teu autoconcepte, què és la visió i percepció que tens de tu mateix/a.

El cable alimentador de corrent representa l’autoconfiança, la creença de que pots aconseguir tot el que et proposis. L’interruptor per posar en marxa el ventilador representa la teva autoacceptació.

Les vàlvules d’escapament representen les ferides i bloquejos emocionals que arrossegues i que encara has de sanar.

Idò bé. Quan fem cas al nostre nin/a interior, som capaços de respectar-nos, tenim confiança amb nosaltres mateixos i disposam d’una bona autoimatge, es posa en marxa el ventilador i  omplim la nostra vida de l’aire de l’autoestima, que roman dins nosaltres perquè a través del perdó i la gratitud hem cosit les vàlvules per on s’escapava el nostre aire.

Però…què succeeix quan algun d’aquests mecanismes falla? Efectivament, que el ventilador no s’engega i el ninot es desinfla, i per tant, per sobreviure, necessita obtenir l’aire  d’altres bandes.

Quan no et dónes “aire” a tu mateix, cerques aquest amor a l’exterior, a través de la relació amb els altres.

Si l’entorn que t’envolta no et regala aire, en forma de reconeixement, l’acabes cercant a l’exterior i ho fas desenvolupant estratègies com cercar l’aprovació dels demés,  adoptar el paper de víctima, tornar-te massa servil, caure en xafarderies, creure erròniament que seràs feliç si tens parella i desenvolupes la dependència emocional, ser agressiu o bé sumís per complaure els altres, caure en adiccions o passar-te el dia fent coses per no haver d’encarar la teva buidor.

Deia en Mark Albion:

“El problema de la vida és que quan et falten coses essencials, acabes cercant refugi en l’èxit”

El gran engany és pensar que la nostra felicitat depèn de quelcom exterior, quan només ens la podem donar nosaltres mateixos.

Però…Com tenir autoestima? Com construir-la?

El llarg viatge cap a l’autoestima comença amb la teva decisió de voler emprendre el camí cap al teu autoconeixement i l’expansió de la teva consciència.

El següent pas és abandonar l’estat de pilot automàtic, la teva zona de confort, per començar a prendre consciència, a canviar, a acceptar-te, a respectar-te de bon de veres, vivint d’acord amb els teus valors, gaudint de “l’ara i aquí”, estant disposat a canviar el comportament i les creences  que et limiten i que conformen la percepció del món i de tu mateix que, al llarg de la teva vida, has anat adquirint.

L’autèntica autoestima es construeix des de l’actitud de la humilitat,  del “no sé res” i del “judici zero”.

El viatge a l’autoestima és realment un periple de retorn a casa, a la teva essència. És un desaprendre per tornar a aprendre a ser l’infant que has oblidat ser, convertint-te en observador de tu mateix i, al mateix temps, construint el futur que desitges, escoltant els missatges que et donen el teu cor i les teves emocions més profundes. És aprendre a viure des de l’amor i no des del temor.

Deia Blaise Pascal:

“El cor té raons que la raó desconeix”

El millor camí  que pots emprendre cap a la teva autoestima és aquell en el qual has d’estar disposat a pagar el preu que suposarà guanyar el teu joc interior, que moltes vegades no estaràs disposat/da a pagar, perquè el teu Ego o sabotejador oferirà molta resistència a fer-ho.

I la culminació, el gran sostre de l’autoestima, serà més a prop quan hagis guanyat el teu joc interior i t’enfoquis a complir la teva missió, el teu propòsit a la vida:

Diu Raimon Samsó, a “Cita en la Cima”:

“La màxima expressió de l’autoestima és renunciar a la relació amb tu mateix per enfocar-te en la vida i en la contribució al món”

Interessant, no ho trobes?

I tu? Com vas d’autoestima? Realment et respectes? Escoltes el que et diu el cor i fas el que t’apassiona?  T’acceptes tal com ets? Confies amb tu mateix/a? Fas cas dels desitjos de la teva part més infantil?

M’encantaria que ho compartissis amb mi.

I recorda: O autoestima o excuses. Tu tries.

Amb amor i gratitud,

Pere

1 Metàfora extreta del llibre “Coaching Personal”, de Francisco Yuste.

PD: Imatge per cortesia de Toni Bennasar, d’Art Pastel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *